Experiencias con Pato

Vaig tenir la sort (i repeteixo la sort! perquè de personas especials costa trobar-ne!) de conèixar al Pato a la Universitat. Només era una assignatura, la de mètodes d'investigació, però va arrelar fort entre tots els que compartíem clase amb ell.

Ell aprofitava cada oportunitat de la classe per educar, per llançar missatges, però no només amb la paraula sinó, en el que és important, en la seva amnera de fer: en l'alegria que tenia al donar una classe, en el fomentar el diàleg entre els alumnes, en animar-nos a provar les coses, a ser agosarats/des, a fer-nos reflexionar, en aribar a acords de professor-alumne, a desviure's per nosaltres... I això no era un dia (perquè ell estigués de bon humor) sinó un dia rere l'altre. I això era el que més ens agradava...

Puc dir, i encra que sembli estrany, que tot i no haver passat gaire temps al seu costat, el Pato ha estat una de les persones que més m'ha marcat!! Guardo una foto seva que ens van donar a l'habitació... Vull dir que hi penso sovint i quan les coses em van malament (o les veig malament) penso l'alegria que desprenia i en com encararia ell una situació difícil. I sempre arribo a la conclusió que ell tenia raó....