Biografia

Jesús Javier Gómez Alonso (Pato) va néixer l’any 1952 a Bilbao, la ciutat més grossa del País Basc. Gernika, una altra ciutat del mateix país, va patir l’any 1937 el primer bombardeig aeri contra població civil de l’aviació nazi, que es pot contemplar a la reproducció del quadre de Picasso que el Pato tenia al seu menjador. Quan tenia tretze anys, va conèixer el seu amic Ramon Flecha i més tard a Iñaki Santacruz; ben aviat, es varen implicar en el moviment clandestí contra la dictadura de Franco. L’any 1972, alguns amics varen ser expulsats d’una exclusiva escola universitària de negocis per la seva participació en el moviment democràtic i varen marxar cap a Barcelona. Pato es va casar i va tenir un fill (Aitor). Durant la transició política el Pato, membre del sindicat anarquista CNT, va ser el representant dels treballadors i treballadores a l’hospital on treballava d’administrador i va liderar un moviment per aconseguir la seva transformació en una institució de salut pública.

L’any 1992, després de treballar a varies empreses, va decidir fer un canvi fonamental a la seva vida. L’amistat i l’amor varen ser les seves motivacions; va decidir renunciar a una bona posició dins l’àmbit empresarial per portar a terme els seus somnis. Va conèixer a la seva esposa, Lídia Puigvert; va establir una amistat molt propera amb Paulo Freire i va començar a viure amb els seus amic Iñaki i Ramon. També va conèixer a amics com Donaldo Macedo, Nita Freire, Basil Bernstein, Henry Giroux, Henry Levin, Ulrich Beck, Joe Kincheloe, Shirley Steinberg, y Peter Mc Laren. Va començar a donar classes a la Universitat de Barcelona i va fer amistats molt bones al Departament de Mètodes d’Investigació en Educació. El Pato va ser un dels principals membres del centre d’investigació CREA, on va crear un programa de recerca sobre l’amor, va fer investigació i acció social amb el poble gitano, va desenvolupar la metodologia comunicativa d’investigació i va contribuir a la construcció del projecte educatiu transformador “Comunitats d’Aprenentatge”.

En pocs anys, va produir una literatura interessant, parcialment traduïda a l’anglès. A l’article “Per què als Romà (el poble gitano) no els agraden les escoles paies? Veus d’un poble sense territori” (Harvard Educational Review, 2003, 73, 4, 559-590), tenim un exemple dels resultats transformadors de fer recerca “amb” enlloc de “sobre” el poble gitano. Al llibre “Teoria Sociològica Contemporània” (Peter Lang, New York, 2003), es mostra la utilitat que té per a l’acció social la seva aproximació dialògica a les teories socials. La seva contribució clau a la metodologia comunicativa d’investigació es troba al llibre “Metodología comunicativa crítica” (El Roure Ciencia, Barcelona, 2006). La seva aportació a l’anàlisi de l’amor també està publicada al llibre “El amor en la sociedad del riesgo” (Roure, Barcelona, 2004).

L’any 2003 el Pato va tenir un càncer de pulmó. Li varen descobrir i eliminar ràpidament. El seu programa de recerca sobre l’amor era en aquell moment una de les bases utilitzades per SAFO (el grup de dones de CREA) per desenvolupar el seu treball sobre la prevenció de la violència de gènere. SAFO ha realitzat estudis sobre la violència de gènere als instituts i també els dos primers estudis a Espanya sobre violència de gènere a les universitats, finançats pels instituts de les dones català i espanyol. També participa a la Plataforma Catalana contra la Violència de Gènere. Paral·lelament, el CREA com a grup i quatre dels seus membres (Pato, Lídia, Ramon i Rosa Valls) varen començar a rebre atacs que varen fer molt mal. El Pato no va poder tenir la pau que necessitava per a la seva recuperació, tot i que una campanya internacional de solidaritat amb CREA li va donar molta esperança.

L’octubre del 2005 li varen trobar una metàstasi al fetge. Tot i que els metges deien que no es podia fer res i que moriria en dos mesos, el Pato i els seus amics varen lluitar i aconseguiren deu mesos d’alegria i amor. A Boston, van tenir cura d’ell amics com Donaldo Macedo, Lilia Bartolomé, John Comings i Rima Rudd. La Lídia es va quedar embarassada i el Pato sempre parlava de la seva nova filla. Pato va voler morir a casa, amb els seus amics i sense dolor, i ho va aconseguir. Els dos darrers dies i nits va voler tenir a la Lídia i el Ramon a la vista, en tot moment.

Pato va morir el 8 d’agost de 2006, a les nou del matí. El dia 7 d’agost, quan gairebé no podia parlar, obria de tant en tant els ulls i deia “hola guapa”, mirant la Lídia, amb qui va portar a la pràctica, fins el darrer moment, la seva proposta de revolució de l’amor. La nit anterior va estar parlant molt amb Ramon sobre records de lluita, amistat i amor que sempre estaran amb nosaltres. Després de la cerimònia de Barcelona, la gent està parlant molt de tenir sempre els somnis de Pato entre nosaltres, de lluitar sempre per la igualtat, la solidaritat, l’amistat i l’amor. Les seves cendres es varen dispersar a San Juan de Gaztelugatxe, un lloc preciós de la costa basca que simbilitza l’amor entre la Lídia i el Pato.

Tornar enrere